Deltebre, el municipi més extens del delta de l'Ebre,va néixer el 1977, fruit de la segregació
de dos barris de Tortosa: la Cava, i Jesús i Maria. Tot i el seu passat agrícola lligat als arrossars, la inauguració del Parc Natural del Delta de l'Ebre (1983) comporta que el turisme esdevingui el protagonista de l'activitat econòmica.

Història

El sacerdot Antoni Batlle1 va ser pedagog, doctor en filosofia i en teologia, i professor de l'Escola del Mar. El seu vincle amb el nom de l'alberg deriva del seu paper rellevant als Minyons de Muntanya, fundats per Josep Maria Batista i Roca. De fet, mossèn Antoni Batlle s'hi va incorporar el mateix any de la fundació (1927); i, a més, tres anys després, ell mateix va crear l'Agrupament Mare de Déu de Montserrat (1930). El 18 de juliol de 1936, l'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre al capdavant d'un grup d'escoltes que pujava la Pica d'Estats. El 1945, en tornar del seu exili, va reprendre clandestinament les activitats dels Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi, que consolidarien l'escoltisme català. La tasca del sitgetà mossèn Antoni Batlle va anar més enllà dels agrupaments de confessionalitat catòlica, atès que els agrupaments laics que existien abans de la guerra també s'emparaven dins el moviment que ell encapçalava.
L'edifici de construcció moderna que data de finals dels 70 i que ara és l'Alberg de Joventut Mossèn Antoni Batlle, es va idear per ser local social d'unes instal·lacions esportives. El 1977, els socis del club de tenis La Cava decideixen de crear un edifici destinat a ser la seva seu social. De fet, van ser els mateixos socis els que van construir literalment l'edifici, ja que tothom qui volia formar part del club ho podia fer a canvi de la seva tasca. Així doncs, les parets que ara emmarquen l'alberg, van ser alçades per ciutadans i ciutadanes de Deltebre, segons el projecte de l'arquitecte Xavier Martí. Però abans que es posés en funcionament, les obres es van paralitzar i el projecte del club no va arribar a materialitzar-se. A finals dels 80, després de quedar en desuetud, la Generalitat de Catalunya el concep com a Alberg de Joventut. El projecte final de l'edifici és obra de Josep Lluís Millan i Bel. El 1988 s'inaugura l'alberg amb el nom de Mossèn Antoni Batlle, tot coincidint amb el centenari del seu naixement.

Arquitectura

Es un edifici de construcció moderna en què destaca la utilització de formigó armat sense decoració i la disposició d'un coscentral vidrat que inclou els banys. Aquesta curiosa construcció fa de la primera planta una zona molt funcional, ja que totes les habitacions hi tenen accés directe.

El seu projecte final es caracteritza per l'ús del blanc i el groc, per les petites finestres a la planta baixa i els marcs de fusta, a més d'una gran balconada que envolta tota la primera planta i a la qual tenen accés totes les habitacions (a diferència del projecte inicial que, com que era la seu social del club de tenis, tenia tonalitats fosques, grans finestrals i revestiments d'alumini). Però el tret més distintiu de l'alberg és el sostre de volta pintat per un veí del poble, que hi representa el paisatge, la flora i la fauna del delta de l'Ebre.

A banda de les pintures, un altre tret característic de l'alberg són els noms de cada sala i planta, que adopten topònims de la zona: Illa de Buda, l'Encanyissada.

2 Seu social de l' Agrupament Escolta