No gaire lluny del Puigmal, en una vall força inaccessible per la seva vessant sud, on tan sols hi pujaven alguns pastors a alimentar els seus ramats els mesos d'estiu, el 1162 s'hi va construir un refugi de pastors i un petit santuari dedicat a la Mare de Déu. Actualment, la vall de Núria pertany al terme municipal de Queralbs i tan sols s'hi pot accedir a través del cremallera o a peu. I, des de la vall de Núria fins a l'alberg, el trajecte es pot fer amb un telecabina.
Història
El 1934, una iniciativa privada va iniciar la construcció de l'Hotel Puigmal i del cremallera que havia de facilitar l'accés a la vall de Núria. Aquest era el primer pas del llarg camí, que permetria que l'agricultura i la mineria anessin cedint el relleu al turisme, sector vertebrador de l'economia del Ripollès.
I, certament, no han mancat pas les dificultats. Durant la Guerra Civil, per exemple, les activitats van quedar paralitzades i no es van poder reprendre fins després del conflicte. Entre 1940 i 1950, va ser un destí turístic de luxe. Aquest darrer any, però, un incendi va tancar definitivament les portes de l'Hotel Puigmal.
El 1940, des d'aquest paratge, sortia un funicular amb destinació al que avui és l'alberg Pic de l'Àliga, anomenat així amb motiu d'aquest pic que s'alça, majestuosament, molt a prop de la instal·lació. Durant el franquisme, el funicular tornava a facilitar l'accés a l'edifici; aquest cop, convertit en Residencia Juan Barceló propietat de l'Obra Sindical Educación y Descanso. Va ser en aquesta residència on seguidors del règim anaven a trobar un lloc d'esbarjo. A finals de 1960, el foc tornava a deixar-hi la seva empremta. Diuen que aquest nou incendi va ser provocat pels maquis. Amb la crema, s'inhabilitaria per sempre més el funicular que conduïa fins a l'alberg.
Uns anys més tard de l'arribada de la democràcia al país, el 1987, l'edifici passa a mans de la Generalitat tot i es converteix en l'Alberg de Joventut Pic de l'Àliga, on ara s'hi pot accedir amb telecabina.
Arquitectura
L'estructura original de l'edifici, que s'ha mantingut fins avui, respon a la construcció típica de muntanya: parets de pedra i teulada de dues aigües (tot i que la coberta en lloc de ser de pissarra és de llauna, atès que la neu hi pot lliscar millor). L'alberg està envoltat d'un gran pati, on s'hi pot patinar sobre gel.
Els dipòsits d'aigua es troben a les golfes de l'alberg, amb una capacitat de més de 3.500 litres. Aquesta aigua es pren de la Font Negra, situada a 2.400 metres d'alçada, canalitzada fins a l'alberg, a 2.150 metres. Aquesta canalització data des que l'edifici era l'Hotel Puigmal.
El 15 de desembre del 2003 s'hi realitza una intervenció per ampliar l'edifici i obtenir-ne, més capacitat. Així, la planta baixa va guanyar amplitud. L'arquitecte encarregat fou Lluís Jordà i Sala.