Immers en el paisatge típicament mediterrani de pins i vinyes del Maresme, envoltat pel
Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la serra Polseruc i veient passar l'aigua de les rieres de Can Rimbles i Canyamars, es trobal'Alberg de Joventut Mas Silvestre. Temps enrere, encara era una finca amb pins i vinyes, propietat dels germans Santiago i Antonio Domènech, que hi tenien una petita casa: can Silvestre. El 1948 hi va arribar lafamília Balbà a fer-hi de masovers; però el1960, els germans Domènech van vendre la finca a la Caixa d'Estalvis de Sabadell peralçar-hi una casa de colònies. Can Silvestre va desaparèixer, però els Balbà van continuar dos anys més encarregant-s delmanteniment de la casa de colònies.

Història

A mitjans del segle XX, a Sabadell havien sorgit les anomenades "colònies parroquials", amb una dedicació i atenció especials en l'àmbit sanitari, educatiu i benèfic. Els organitzadors eren mestres de les Escoles Nacionals de l'època i comptaven amb el suport de diverses entitats, entre les quals destacava l'obra social de la Caixa d'Estalvis de Sabadell. I, a partir del1955, les colònies es van posar al servei de tothom, independentment de les creences religioses dels nens i de les seves famílies. Les colònies havien de ser fonamentalment educatives i divertides. I amb aquesta nova filosofia naixien les Colònies de Vacances de Sabadell.

Aquestes colònies es feien a diferents cases; a algunes hi anaven esporàdicament, d'altres les compraven per apropiar-se'n i anar-hi any rere any. Però el 1960 es van voler fer construir una casa de colònies com a obra pròpia, i la Caixa d'Estalvis de Sabadell va comprar la finca de Mas Silvestre, a Canyamars. D'aquesta manera, la Caixa d'Estalvis de Sabadell era únicament la propietària d'aquesta casa, mentre que les colònies eren responsabilitat de l'entitat independent Colònies de Vacancesde Sabadell.

Un cop feta la compra del terreny, l'arquitectura va ser molt meditada; no es tractava de fer una simple casa. Des de bon començament es va tenir molt clar que estava destinada exclusivament a fer-hi colònies d'estiu. Per tant, es va prioritzar la funcionalitat d'un edifici que, després de 44 anys, es manté tant intacte com el primer dia. I, en aquest sentit1, es va optar per un projecte que permetés d'acollir simultàniament dos grups de colònies, amb un menjador i un bloc de dormitoris per a cada un. Les habitacions tenien dos nivells. Els monitors estaven en una mena de pis superior (és a dir, en una planta més elevada) amb un petit balcó(a dins de la mateixa habitació), des d'on podien vigilar els nens. També es va preveure un espai destinat a fer treballs manuals en diferents compartiments, que formaven petits patis a sota dels dormitoris. I òbviament, no hi faltaven el camp d'esports i la piscina.

1. Després de descartar una proposta de Josep Vila i Juanico.
Les obres van començar l'agost del 1962, el mateix any en què va néixer el despatx MBM Arquitectes, constituït per Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay. Tot i que la compra de la finca data del 1960, el projecte no es va finalitzar fins al 1964. De fet, la casa va rebre els primers grups al juliol de 1963, quan encara faltava construir el segon grup de dormitoris, els menjadors, la cuina i la piscina. Aquest llarg temps d'espera de quatre anys, certificava que l'obra havia estat feta a consciència i cuidant-ne tots els detalls; havia de ser la casa de colònies ideal.

Les Colònies de Vacances de Sabadell es van acabar perquè la tendència dels últims anys era l'aparició d'esplais que les substituïen, amb els seus campaments d'estiu. I també per la irrupció de les colònies especialitzades que organitzava l'Institut Català de Serveis a la Joventut. Per tant, a poc a poc, les Colònies de Vacances de Sabadell s'anaven fent prescindibles. Finalment, el 1989, la Caixa d'Estalvis de Sabadell subhasta la casa i la guanya la Generalitat, que, tot mantenint-ne l'ús original, fa l'Alberg de Joventut Mas Silvestre.

Des del moment que es va construir, doncs, aquesta casa envoltada de mediterraneïtat ha estat destinada a oferir un servei semblant: va començar essent una casa de colònies per a nens, i ara és Alberg de Joventut.

Aquitectura

L'edifici està situat en una zona boscosa, al vessant interior de la serralada litoral. La seva construcció és molt afina al medi natural i harmonitza amb el paisatge. Destaca per la seva austeritat i funcionalitat,té tot el que necessita però sense luxes.
És una casa molt resistent, una construcció d'obra vista que utilitza el formigó. A l'exterior, les parets són estucades d'un color maduixa que es manté des del primer dia.
L'estructura, amb forma d'ela, consisteix en dos blocs units per unaporxada. En un dels blocs s'hi ubiquen la cuina i el menjador, les estances més pròpies de l'activitat diürna. L'altre bloc està destinat als dormitoris. Cal esmentar la importància dels exteriors. A banda d'aquest pati al davant l'edifici, s'aprofita el desnivell del terreny per arranjar-hi els patis coberts sota el bloc de les habitacions, que s'utilitzen com a zones d'exterior protegides de la pluja. Una mostra més de la bona integració que té la casa al paisatge és el disseny de la teulada, que ressegueix el mateix desnivell del terreny. El 1969 es va ampliar l'extensió de terreny i al peu de la riera - anomenat el Pla de la Vinya Vella- s'hi va construir un pou per alsubministrament d'aigua. Més tard es va arreglar el camí que porta fins a Mas Silvestre, per a facilitar-ne l'accés de tot tipus.