En època medieval, Altafulla era un petit nucli urbà emmurallat,que actualment es correspon a la Vila Closa. Als segles XVI i XVII, a l'interior de la muralla, hi destacaven el castell, l'església de Sant Martí d'Altafulla i l'anomenada Casa Gran, convertida actualment en Alberg de Joventut.

Història

Aquesta era la residència de la poderosa família Martí. Un llinatge amb molta història, que es remunta al segle XV a la propera vila de Tamarit de Mar1; una població que, arran de la guerra dels Segadors, va ser abandonada per molts dels seus habitants. I és en aquest context que els Martí es van traslladar a Altafulla. 

En concret, va ser Bernat Martí i Bellver qui va decidir canviar la seva residència habitual a la Casa Gran, que ell mateix va ampliar, el 1690, amb la compra d'un pati propietat de Josep Soler i amb la cessió d'una torreta de la muralla per part dels jurats altafullencs. El 1763, un besnét del seu germà, Antoni Martí i Gatell, va adquirir la casa per 560 lliures. 

El llinatge dels Martí continuava dedicant-se al comerç i començava a invertir en diversos negocis. Així, el seu patrimoni es va estendre per tot el Camp de Tarragona. I, finalment, va adquirir les tres classes de noblesa catalana (ciutadà honrat, cavaller i noble). Sigui com sigui, la peça clau en la història dels Martí i Altafulla és el seu fill, Antoni Martí i Franqués, un dels personatges més il·lustres de la vila. Un cop deslliurat pel seu pare de l'obligació d'encarregar-se de les hisendes i els negocis familiars fins als 44 anys, es va poder dedicar a estudiar. I, en la seva formació autodidacta, es va interessar per la meteorologia, les ciències naturals i la química. En aquesta línia, cultivava personalment parcel·les de terra, on experimentava amb plantes autòctones i exòtiques. I, a més, tenia uns observatoris meteorològics instal·lats a les seves residències de la vila. Gràcies a aquests estudis va esdevenir un personatge preeminent del Camp de Tarragona i una figura estel·lar de la ciència catalana de la segona meitat del segle XVIII i del primer terç del segle XIX.

La Casa Gran va ser propietat de la família Martí fins que, a mitjan segle XX, es va convertir en un dels centres del SEU (Sindicato Español Universitario), controlat per la Falange. Durant aquests anys, els joves estudiants anaven sovint a les festes del poble i, de vegades, hi celebraven xocolatades en què convidaven la gent del municipi. 

El 1983, en passar a mans de la Generalitat, esdevé Alberg de Joventut. Amb aquest canvi d'ús, el despatx de direcció s'ubica a l'antiga capella; el 1998 es restaura la torreta de la muralla; i, el 2003, es remodela àmpliament l'edifici, tot habilitant-lo per a disminuïts físics, amb la instal·lació d'un ascensor i altres millores. En aquesta rehabilitació del 2003, en una de les parets del pis de dalt, s'hi troba gravada en una pedra la data 1693. Així, els Martí continuen ben presents en la història d'Altafulla i les seves restes descansen a la capella dels Dolors de l'església de Sant Martí. Actualment, l'alberg comparteix els usos de la casa amb els veïns de la vila, en organitzar-hi conferències i en preparar-hi, al menjador, el sopar popular que se serveix anualment amb motiu de la Festa Major. 

1. Antic municipi costaner del Tarragonès, situat a prop del castell de Tamarit i annexat a Tarragona després del 1940.

Arquitectura

És un gran casal format per diferents cossos, d'origen antic però modificat en èpoques diverses. La façana principal dóna la benvinguda amb el seu portal adovellat de mig punt. Aquí, els Martí hi tenien una font d'on brollava aigua i que ambientava l'espai com si fos un jardí, amb una escala senyorial que porta al pis dedalt. 

Avui, aquella font ja no hi és, però habita en el record dels qui -de petits- havien jugat al voltant de la font dels Martí. Una mirada des del vestíbul permet de veure-hi gairebéla mateixa estructura de segles enrere; tanmateix, amb el pas del temps, s'han donat diferents usos a cadascuna de les estances de l'edifici. A la dreta de la planta que hi ha al peu del carrer hi havia una capella. Al fons del rebedor s'hi troba el menjador, on una llar de foc escalfava temps enrere. 

Quan l'edifici va passar a ser utilitzat pel SEU, l'estructura de la Casa Gran es va mantenir, però els usos, evidentment, van canviar.En aquell moment, les habitacions havien d'albergar més persones; ja no hi vivia una família, sinó un grup de joves estudiants. 

Unes estances servien d'habitacions, altres es feien servir d'aules d'estudi i, a la resta, s'hi van habilitar uns banys. Un fet curiós és que, en l'època en què hi havia el SEU, les cuines eren al pis de dalt de tot, la mateixa planta on hi havia l'habitació del mossèn. Més tard, quan va esdevenir alberg, l'immoble va tornar a viure algunes modificacions. 

El 1998 es restaura la torreta de la muralla i, el 2003, es fan unes obres importants de remodelació i adaptació de l'edifici en habilitar-lo per a minusvàlids, que permeten, entre altres coses, disposar d'ascensor. Mentre es realitzen aquestes darreres obres es troba una pedra en una de les parets del pis de dalt on posa "1693", data que ens transporta en el temps fins al moment que va ser construïda.