Olot, capital de la Garrotxa, és terra de volcans envoltada de serres i aiguamolls. Els canvis
que ha viscut al llarg dels anys -en els quals ha jugat un paper força rellevant lafamília Malagrida- són ben representatius de bona part de les transformacions que s'han produït a la societat catalana.

Història

Olot és el bressol d'un dels personatges més populars del segle XX a Catalunya, Manel Malagrida i Fontanet, fill predilecte i il·lustre de la ciutat. La seva trajectòria vital experimenta un inflexió decisiva als 24 anys, quan va decidir d'emigrar a l'Argentina. En concret, el 1890, hi va instal·lar una cigarreria, que esdevindria el punt de partida d'una important carrera en el món del tabac. En primer lloc, va crear la fàbrica La Invencible i, més tard, en va dirigir una altra, anomenada El Telégrafo. Encara que, probablement, el fet més significatiu va ocórrer durant els anys 1901 i 1902 amb la convocatòria del "Concurso de carteles de los cigarrillos París", en què van participar artistes importants d'arreu del món.

Poc després, el 1904, en tornar de les Amèriques, Manel Malagrida es va instal·lar al passeig de Gràcia de Barcelona i va fixar la seva segona residència a Olot, on es va fer construir la Casa Malagrida, actual alberg residència Torre Malagrida1. Un edifici projectat per Bonaventura Bassegoda i Amigó, i construït entre el 1921 i el 1922.

Gràcies a la fortuna que va fer amb el negoci dels cigarrets, va poder invertir en diverses iniciatives privades i en obres socials. D'aquesta manera, juntament amb l'arquitecte municipal Joan Roca, va dissenyar la Ciutat Jardí d'Olot per homenatjar la Unión Hispanoamericana. El projecte no només canvià el paisatge urbà d'Olot, sinó que també va representar un punt de referència per a tot Catalunya, gràcies a la modernitat i a l'actualitat de les estructures urbanes dels anys 20.

Aquesta Ciutat Jardí va ser inaugurada el 1927 i va comptar amb la presència del rei Alfons XIII i de la família reial, que van acabar la jornada prenent el te a Can Malagrida.

La família Malagrida va conservar la seva residència olotina fins que va ser confiscada durant la Guerra Civil i es va veure obligada a exiliar-se a Itàlia. En finalitzar el conflicte bèl·lic, va recuperar la seva propietat, encara que ja només la feia servir com a residència d'estiu. Però el progressiu abandonament va comportar que, fins i tot, estigués a punt d'ensorrar-se. En aquestes circumstàncies, el 1982, a canvi d'un preu simbòlic, l'Ajuntament compra l'edifici, el cataloga, el restaura, i el destina a l'ús públic. I, en aquesta mateixa línia, el 1988, una de les plantes és habilitada com un petit Alberg de Joventut, on, de moment, simplement s'hi podia fer nit. De fet, no és fins al cap de sis anys que tot l'edifici funciona plenament com un alberg residència.

El 1992, encara sota tutela de l'Ajuntament d'Olot, s'hi inicia un programa d'activitats escolars com a prova pilot a tot Catalunya. I, actualment, continua sent un element patrimonial plenament integrat a la vida de la ciutat, que conserva el nom dels seus antics propietaris: Torre Malagrida.

1. Tot i que fins al 1910 va viatjar freqüentment a l'Argentina.

Llibres de referència: Història d'Olot, Joaquim Danés i Torras.
Els Indianos, a Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona.
Els cartells dels Cigarrillos París, editat pel Museu Comarcal de la Garrotxa.