A mitjan segle XX, Coma-ruga no era pasla vila que ara coneixem. La població eraescassa i el barri marítim estava pocurbanitzat. I, en aquest context, després de molts anys de lentíssima recuperació posterior a la Guerra Civil, el 1961, al cor d'aquest barri, la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja construeix una casa de colònies d'estiu, que actualment correspon a l'Alberg de Joventut Santa Maria del Mar.
Història
A diferència d'altres institucions privades, les caixes d'estalvi tenen l'obligació, per indicació del Banc d'Espanya, de dedicar un tant per cent dels seus beneficis a obres socials i culturals. I, en aquest cas concret, es va optar per una mena de casa d'estiueig comunitària per als fills dels mateixos treballadors de l'entitat.
Al principi, doncs, els treballadors, els estadants i els recursos necessaris per al funcionament de la casa provenien d'Aragó. A poc a poc, l'edifici es va aproximant a la realitat del nostre país. Un procés que culmina quan les instal•lacions passen a les mans de la Diputació de Tarragona (1982); i, quan, pocs mesos després, esdevé Alberg de Joventut de la Generalitat. En aquesta línia d'aproximació a la societat, en convenis de gestió posteriors, la Generalitat ha cedit algunes de les dependències de l'edifici a diferents entitats cíviques, empreses privades i centres educatius. Un compromís social que, de vegades, ha ultrapassat les nostres fronteres. Així, a finals del segle XX, quan a més de 1.500 quilòmetres de Coma-ruga esclata la guerra dels Balcans, l'alberg de Santa Maria acull nombrosos refugiats provinents de les sis exrepúbliques iugoslaves (Sèrbia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Macedònia i Montenegro).
En principi es preveia l'estada d'un centenar d'infants; però, quan l'avió aterra a Barcelona, porta persones d'edats, ètnies, nivells econòmics i bagatges culturals diferents. Per això es fa un esforç extra per adaptar-se a la nova situació i dotar els refugiats de tot allò que els calgui per a una estada que s'allargarà més d'un any, i per facilitar-los els documents necessaris per quedar-se indefinidament al nostre país.
La història no és pas l'únic tret distintiu d'aquest l'alberg de Santa Maria del Mar. També destaca per la seva ubicació geogràfica a la Costa Daurada, en un lloc privilegiat al bell mig d'un petit bosc de prop de 60.000 m2, al peu del passeig marítim.
D'altra banda, atès que estava previst fer-lo servir fonamentalment durant els mesos d'estiu, l'arquitectura de l'edifici pretén afavorir el pas de corrents d'aire. Per aquesta raó, el menjador, la sala d'estar i els dormitoris més grans de la primera i la segona planta compten amb finestres encarades tant al mar com a la muntanya. Mentre que, actualment, com que estan destinats a ser ocupats durant tot l'any, la resta de dormitoris disposen tant de calefacció com d'aire condicionat.
L'estètica de l'immoble és típica dels 60, de línies molt senzilles i austeres, sense ornamentació. En el transcurs dels anys, però, l'edifici ha estat objecte de dues modificacions importants. El 1997 es fa un reforç estructural a l'ala esquerra, que afecta la zona de serveis i infermeria de la planta baixa, així com un dels dos dormitoris grans, tant de la primera planta com de la segona. També desapareixen el porxo exterior que ocupava la planta baixa i que es feia servir com a església en obrir unes portes gegantines de fusta que custodiaven l'altar-, la sagristia i el confessionari. Des del 1999, administrat pel Consorci Universitari del Baix Penedès, es destina a l'Escola d'Hosteleria. Posteriorment, es cedeix a la Fundació Santa Teresa que, des del 2005, hi gestiona una Escola de Turisme.
El 2002 es du a terme una remodelació gairebé completa de l'edifici principal i la transformació de l'annex dels habitatges de personal en aules de treball i dormitoris.