A partir de la segona meitat del segle XVII, en plena expansió agrària arreu de Catalunya, alguns veïns de Móra d'Ebre van començar a creuar el riu per conrear noves terres i construir masos a l'altra costat del riu. Progressivament, s'hi van anar establint nous masovers i propietaris que van anar forjant la seva identitat com a poble1. Probablement, a principis del segle XVIII, algun veí del que aleshores s'acostumava a anomenar "masos de Móra" (pel fet que els habitants de Móra d'Ebre hi tenien algunes de les seves explotacions agràries), va realitzar un primer esbós de l'escut, on apareixia el riu i una petita plana, amb l'anomenat Mas de la Coixa (que representava el comerç del lloc) i quatre masos més (que donaven nom a l'indret). 

I, sens dubte, gràcies a la seva posició privilegiada al peu de la riba, el Mas de la Coixa ha estat un testimoni privilegiat del trànsit de llaguters, que hi arribaven carregats de blat i que van contribuir a establir el fonaments de l'esperit comercial de Móra la Nova2; i va jugar un paper crucial en el naixement del poble de Móra la Nova com a ens polític independent de Móra d'Ebre, que es va materialitzar amb la carta de població, concedida per Ferran VII, el 3 d'abril de 1830. El 26 d'octubre de 1831, es creava el que ha esdevingut la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova. Això és un signe de la cabdal importància del comerç en la història d'aquest municipi. El 8 d'abril de 1891, el primer tren arribava a l'estació de ferrocarril de la vila, provinent de Reus i en direcció a Saragossa. Així, Móra la Nova quedava més a prop dels comerciants i visitants, amb la qual cosa millorava la situació socioeconòmica del municipi, especialment amb la creació de llocs de treball per als moranovencs. Durant anys hi va haver molts masovers que cuidaven la masia -molts d'ells van néixer a la casa- i, després d'abandonar-la, la inutilització va fer que es deteriorés. La família Padró, propietària de l'empresa Espectáculos Padró y Cabot SL, amb seu a Manresa (dedicada a l'exhibició de pel·lícules cinematogràfiques per tot l'estat espanyol), són els últims propietaris de qui es té constància. En concret, el matrimoni format per Francesca Giral Baqué i Ricardo Padró, que van deixar d'herència l'immoble al seu nebot, Mariano Padró i Cabot. El 1994, el sr. Padró i Cabot cedeix l'edifici amb caràcter gratuït a l'Ajuntament de Móra la Nova. El Mas de la Coixa, nascut abans que la pròpia vila i que ha estat testimoni presencial de la història de Móra la Nova, és actualment Alberg de Joventut i edifici protegit, propietat de l'Ajuntament de Móra la Nova. A més dels usos propis d'aquestes instal·lacions, l'alberg acull al seu edifici el Punt d'Informació Turística Comarcal i l'Institut Ramon Muntaner (Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana), dedicat a la difusió i suport dels projectes d'investigació i promoció cultural, dins dels àmbits local i comarcal. Avui dia, el riu ja no arriba a les parets del Mas de la Coixa perquè l'antic meandre ha quedat cegat, però encara s'hi poden observar molts indicis del pas de les barques, com l'argolla de l'amarrador a la façana lateral i la porta que feia funcions de moll. 

1. Un procés que, probablement, es va veure estimulat per les noves càrregues fiscals borbòniques posteriors a la guerra de Successió, destinades a finançar l'ocupació militar del país i les noves estructures administratives dels antics municipis i dels nous corregiments. 
2. A la segona meitat del segle XVIII, l'actual Móra la Nova era un mercat de cereals força important. Així, per exemple, el 1777, la societat mercantil Compañía de Aragón (fundada a Osca i que comprava cereals a Castella i els feia arribar al Litoral català a través de l'Ebre) tenia una de les seves principals llotges en aquesta població.

El Mas de la Coixa és una construcció de planta rectangular de tres pisos i coberta a dues aigües. Prové del tipus mas-torre del segle XII, d'influència cistercenca. Es tractava d'una construcció de planta quadrada i dos pisos, amb porta oberta al migjorn i teulada d'un pendent, amb les parets de pedra tallada. 

Primerament, la planta baixa es va destinar a magatzem de blat, i també a guardar trulls de vi i oli. En la seva darrera etapa com a mas, aquesta primera planta allotjava el bestiar que proporcionava calefacció natural a la casa. Al primer pis hi havia la cuina menjador i el foc a terra; al segon -a sota del sostre de fusta- s'hi disposaven les habitacions i el graner. Amb tot, es va preservar la distribució del Mas de la Coixa. 

Avui podem veure que l'estructura exterior de l'edifici és l'original de la qual s'han conservat les parets mestres. Les obertures de les finestres continuen sent les que hi havia en un principi, i es manté el marc de la finestra original que dóna al riu. L'any 2000, a petició de l'ajuntament, l'arquitecte Joan Fabregat Pla assumeix el projecte de Rehabilitació i Reforma del "Mas de la Coixa", així com la urbanització del seu entorn, per adequar-lo al nou ús. I, entre d'altres coses, hi ha una intervenció a la porta d'entrada amb maons cara vista, per ressaltar-ne l'accés principal.