A l'obaga vall del riu Rigard (el Ripollès), hi havia uns camps de pastura propietat d'uns veïns de Planoles, en Pere Valldaura i Joan Espinet. Allà mateix, va néixer la que seria llavor del turisme a Planoles.
Història
Dionís Palau i Surroca, l'alcalde de Planoles durant els últims anys del franquisme, va ser
l'impulsor d'un projecte que havia de portar un turisme de luxe al poble, acompanyat de llocs de treball per als veïns de la vila. En principi, es tractava d'un edifici per acollir la Sección Femenina de Falange durant les seves estades de convivència al Pirineu, on fonamentalment anaven a esquiar. Així, el 1965 es va començar a construir una mena d'hotel, que, en realitat, mai es va arribar a estrenar amb aquest ús. Després de la fi de la dictadura, l'edifici passa a ser propietat de la Generalitat de Catalunya, i l'estiu de 1983 s'inaugura com a Alberg de Joventut. Ara, el protagonista d'aquest edifici ja no és la Sección Femenina, sinó el catalanista Pere Figuera, que dóna nom a l'alberg. Tot un símbol que va molt més enllà de la gestió, ja que es tracta d'un personatge que sempre havia lluitat per la llibertat de Catalunya. Nascut el 1929 a Barcelona, Pere Figuera havia entrat a formar part dels Minyons Escoltes de l'Agrupament Escolta Mare Déu de Montserrat, el 1946. Més tard va estudiar peritatge químic i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona.
Però com a home d'acció i reflexió va endegar, juntament amb altres companys, la revista clandestina Ictini. A més, va utilitzar la poesia com a vehicle per donar força al catalanisme i poder impulsar, així, les primeres Antologies poètiques universitàries. Va morir el 1970 a causa d'un accidentde cotxe, però se'l recorda activament com un patriota exemplar.1
1. VVAA, Pere Figuera i Serra (1929-1970).
Record homenatge a un líder
de la clandestinitat antifranquista.
Ed. Proa, Barcelona 2007.
Arquitectura
L'edifici està format per dos grans blocs units per un eix de simetria on convergeix un nucli central d'accessos. Elements habituals en les construccions de muntanya, com la coberta de pissarra i les grans obertures de la façana, completen la imatge de l'edifici. L'alberg es compon de semisoterrani, planta baixa, dues plantes elevades i una mansarda. A l'exterior s'hi troba una gran esplanada que envolta l'edificació. Una de les particularitats són les petites terrasses triangulars formades per l'esglaonat de la façana, un dels components diferenciadors d'aquest alberg, perquè, d'aquesta manera, totes les habitacions tenen balcó. Actualment, l'arquitecte Agustí Vila és l'encarregat de modificar la planta baixa per fer-hi un camp d'aprenentatge.