A l'Espluga de Francolí hi trobem la Font de Ferro, el monestir de Poblet i les muntanyes de Prades. Des de l'edat mitjana, al terme municipal hi havia un seguit de masos, masies i molins. Sovint, els més llunyans servien de refugi en temps de guerra i, més tard, acollien forasters que venien a gaudir de les aigües ferruginoses.

Història

En concret, a través dels documents sabem que, uns segles més tard, el 1815, l'aiguaneix de la Font del Ferro es trobava a la Masia de l'Aigua. Una propietat que, el 1890, la família Anguera va vendre a Pere Antoni Torres i Jordi, que la va habilitar com el Balneari Vil·la Engràcia. D'aquesta manera, amb quinze mil duros, es va donar el tret de sortida a la funció d'allotjament de l'actual Alberg Jaume I. Un edifici amb una trajectòria peculiar, plena de noms propis. Torres i Jordi va aprofitar les condicions naturals de la zona per impulsar un negoci que resultarà clau per al turisme de la comarca. De fet, des de feia molts anys, Les Masies de l'Espluga de Francolí atreien gent d'arreu, que venia per beneficiar-se de les propietats medicinals de l'aigua que brollava d'una roca negra1. Sigui com sigui, el Balneari Vil·la Engràciava canviar el paisatge de Les Masies. Dos anys més tard de la compra, el recinte funcionava a ple rendiment. El 1936, amb l'inici de la Guerra Civil, l'edifici va canviar d'ús. El balneari va desaparèixer i, en lloc seu, s'hi instal·là un hospital militar de l'exèrcit republicà. És en aquest moment que entra en joc el segon nom propid'aquesta particular història. Essent balneari, l'any 1906, l'Ajuntament de Barcelona organitzà les primeres colònies escolars i vist l'èxit obtingut, un any més tard es creà la "Comissió de Colònies Escolars de Vacacions"2. El Dr. Salvador Roca, president d'aquesta comissio, va ser qui escollí Vil·la Engràcia com un dels emplaçaments d'aquestes colònies i s'hi feren diversos torns fins a la II República. 

Entre molts altres documents gràfics, en una fotografia presa al pati del que ara és l'alberg de joventut, el fotògraf Robert Capa (pseudònim d'Endre Friedmann) ens ha deixat el testimoni del comiat dels brigadistes internacionals (1938)3. 
Actualment, l'associació No Jubilem la Memòria dedica el seu projecte "Preludi de l'última batalla: les Brigades Internacionals al Priorat, 1938" a recuperar i divulgar la presència de brigadistes a la comarca, especialment pel que fa a la Brigada Lincoln, formada fonamentalment per nordamericans. Nil Thraby, escriptor i fotògraf alemany afincat a Montblanc, va ser qui va lligar que les fotos de Capa havien estat preses a l'alberg4. 
Un cop acabada la guerra, l'Estat va comprar l'edifici per 400.000 pessetes i es va convertir en Albergue Jaime I el Conquistador, de la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Tot i definir-se com a alberg, però, la seva funció distava molt del concepte actual, ja que s'entenia com una escola de formació falangista i acollia reunions del Consejo Provincial de la Sección Femenina. En aquest sentit, el dia 25 de juliol de 1949, amb la presència de Pilar Primo de Rivera, s'acomiadava el primer torn de nenes que hi havia estiuejat. 
Un cop restaurada l'autonomia de Catalunya, l'alberg passa a ser de la Generalitat, que li catalanitza el nom. Així, doncs, l'Alberg Jaume I explica un bon tros de la història de l'Espluga de Francolí a partir de dos noms, en principi, molt distants entre ells, però amb un indret en comú: Les Masies. 

1. Probablement, es tracta de la peridotita. 
2. Segons la memòria de les colònies de l'Ajuntament de Barcelona, l'Espluga de Francolí va rebre una colònia de noies l'any 1907. 
3. Per recordar l'obra de Robert Capa, els dies 25 i 26 d'octubre de 2003 l'associació No Jubilem la Memòria va organtizar la Commemoració del 65è aniversari del Comiat de les Brigades Internacionals al pati de l'Alberg Jaume I. 
4. Thraby, Nil (2003). Capa a Montblanc, "El Foradot", 16. Valls, Cossetània

Arquitectura

Pere Antoni Torres i Jordi 
Nascut a Tarragona el 1844, va ser fundador del diari La Opinión de Tarragona (1875) i el primer director de La Vanguardia (1881). Destacava per la seva habilitat política i periodística i pel seu abrandament com a poeta i dramaturg. En aquest sentit, va ser secretari del general Joan Prim i va prendre part en la revolució del 1868. I, en aquest context, va ocupar la Secretaria del Consell de Ministres i va ser secretari del govern general de l'illa de Cuba. Va morir als 58 anys a Les Masies de l'Espluga de Francolí.