L'alberg esdevé testimoni arquitectònic de la història de la Molina perquè la llegenda diu que, precisament, el nom de" la Molina" ve d'aquestes instal·lacions on es treballava la fusta i que van constituir un dels motors socioeconòmics de la zona.

El 1923, aquest motor primerenc es va veure reforçat amb la inauguració del ferrocarril i l'arribada del primer tren a la Molina: el Transpirinenc. I, un any més tard, naixia a la Molina la primera estació d'esquí de Catalunya i de l'Estat espanyol.
Uns anys més tard, gràcies al nou mitjà de transport, diferents entitats amb el nom d'Unió Excursionista de Catalunya -nascuda el 1932- van aprofitar aquest nou i fàcil accés. Fins llavors havia estat un indret reservat al gaudi dels veïns de la comarca. Aquests excursionistes van rehabilitar el que havia estat la serradora, i en van fer un refugi per a trenta persones que va esdevenir punt de trobada per als amants de la cultura de muntanya. Aquest refugi, situat on avui és l'alberg, ja feia una primera funció d'acollida per als excursionistes; però, uns anys més tard, es va produir un incendi que el va transformar en ruïnes. A més, la Guerra Civil també hi va deixar petja en provocar una aturada en l'activitat esportiva muntanyenca. Paradoxalment, tot i aquesta paralització a causa del conflicte, molts muntanyencs catalans de tots dos bàndols es van especialitzar en la pràctica arriscada de l'esquí, cosa que suposaria un gran avenç en la divulgació d'aquest esport.

Cap al 1940, després de la Guerra Civil, la Molina va començar a recuperarse lentament. En concret, a principis d'aquell mateix any, el refugi de la Unió Excursionista de Catalunya deixava pas a l'habilitació d'un hotel. La família Rosal va fer construir l'Hotel Sitjar que, gairebé durant 20 anys, va ser regentat per la família Planes. Va ser un dels primers establiments hotelers de la Vall, a més d'un element clau per al turisme de la zona i, com els anteriors usos de l'edifici, va contribuir a donar vida al poble. Dinou anys més tard, es va acabar la vida de l'hotel i, al mateix indret, hi va néixer l'escola Virgen de las Nieves. El col·legi depenia de la congregació del Pare Manyanet, de la Sagrada Família. Els alumnes eren nens de famílies benestants, amb un nivell econòmic altíssim i provinents d'arreu: catalans, bascos i suïssos, entre d'altres, estudiaven junts. Fins i tot en l'etapa d'escola, la neu és un element molt integrat en la història de l'edifici; no només pel nom, Virgen de las Nieves, sinó també perquè l'esquí era una part fonamental de l'educació d'aquells nens, que en tenien classes obligatòries.

El 1982, la congregació religiosa ven l'edifici a la Generalitat de Catalunya. Així, l'antiga serradora, que havia estat refugi de la Unió Excursionista de Catalunya, més tard convertit en l'Hotel Sitjar, fins que va esdevenir l'escola Virgen de las Nieves dels capellans del Pare Manyanet, passa a convertir-se en l'Alberg de la Mare de Déu de les Neus, com el nom de l'escola que havia ocupat el seu lloc. Actualment, l'ús de l'alberg continua relacionat amb la neu. A banda del seu caràcter d'alberg i residència d'estudiants, el Mare de Déu de les Neus acull l'escola d'esquí, on els joves que es professionalitzen en aquest món també poden continuar els seus estudis a les aules que l'alberg habilita. Des dels inicis, la història d'aquest edifici ha estat marcada per un factor tan determinant com la neu, que ha estat el principal focus d'atracció turística, que ha guarnit el paisatge i que li ha donat nom en les etapes més recents. A més, l'edifici sempre ha estat una peça essencial per al poble i el seu creixement. Primer, la serradora en va ser un dels motors principals; més tard, va atreure els pioners de l'excursionisme; i, amb l'Hotel Sitjar, va vehicular el turisme més massificat. I, òbviament, el servei al poble no es va estroncar pas quan va fer la funció d'escola.

Tal vegada, d'alguna manera, la seva actual funció com a alberg engloba una mica els diversos caràcters de les etapes anteriors. I, de fet, per exemple, continua sent un lloc d'allotjament com ho havia estat quan era un refugi o un hotel. I, al mateix temps, continua realitzant una tasca educativa i juvenil, tal com ho havia fet quan era una escola. I, finalment, tampoc ha deixat pas de ser un important motor socioeconòmic. No és estrany, doncs, que sempre s'hagi establert una estreta relació entre el poble de la Molina i l'edifici que avui és l'Alberg Mare de Déu de les Neus.

L'alberg de la Mare de Déu de les Neus està situat en un edifici que ha estat destinat a molts i diversos usos al llarg del temps.
En el seu origen, quan fou una serreria, es tractava d'un petit edifici de planta quadrada que, a poc a poc i amb el canvi de funcions, es va anar reconstruint. No va canviar gaire en esdevenir refugi, però en aquest període va patir l'incendi que el va deixar en ruïnes.

Així, doncs, en passar a ser l'Hotel Sitjar va haver d'alçar-se de bell nou. La nova construcció continuava sent de planta quadrada, adaptada a les necessitats d'un hotel. El major canvi d'estructura va ser amb el pas a l'escola Virgen de las Nieves, quan a l'edifici original se n'afegeix un de nou de planta rectangular. A més, en una part d'aquesta nova zona, s'hi va construir una capella que encara existeix, en una sala senzilla, amb vitralls de colors, on s'hi celebraven les misses de l'escola. De fet, fins fa dos mesos encara hi havia l'altar. A banda d'aquesta construcció annexa,l'escola disposava -a la part posterior- d'un forn de pa. Actualment, l'edifici és propietat de la Generalitat i s'ha adaptat a les necessitats i usos propis d'un alberg de joventut. A més, manté l'estructura de l'edifici de l'escola. Es caracteritza per ser un edifici de muntanya i utilitza materials que no desentonen amb el paisatge que els envolta: fusta, pedra i pissarra.