El 1917 al veïnat de Santa Elena d'Agell, al terme municipal de Cabrera de Mar, la senyora M. Teresa Amatller i Cros va encarregar a l'arquitecte Josep Sala la construcció d'una casa, que no es va acabar fins ben entrat el 1920.

Història

Des del 1797, la família Amatller era fabricant de xocolata i va convertir el seu cognom en la marca de la seva empresa. De fet, al segle XIX, van aconseguir una gran notorietat, en bona mesura gràcies a la publicitat dels seus productes mitjançant cartells, calendaris i estampes, que van constituir una veritable novetat i que, actualment, són molt preuats pels col·leccionistes. Això, sens dubte, ha afavorit que el nom d'aquesta família sigui encara molt present. I, en aquest sentit, que Antoni Amatller i Costa fos un membre molt destacat de la burgesia il·lustrada catalana. En concret, compaginava la seva activitat industrial amb les seves inquietuds artístiques. Un interès que va portar la seva filla, Teresa Amatller, a crearl'Institut Amatller d'Art Hispànic, situat a l'anomenada Casa Amatller de Barcelona. Durant els primers vint-i-tres anys d'existència, la Torre Ametller (o Torre Agell) de Cabrera de Mar va servir exclusivament per a l'estiueig familiar, fins que es va cedir a les autoritats franquistes. Així, el 1943, la casa es va convertir en una escola de monges de l'orde de l'Estonnac, i la van habilitar per acollir-hi nenes orfes de la guerra.En aquest període, tot argumentant que faltava espai, les autoritats van construir unes dependències annexes; però les monges van abandonar l'edifici com a mesura de protesta contra aquesta ampliació. D'aquesta manera, la Torre Ametller va passar a ser regentada per un masover, fins que la Generalitat la converteix en Alberg de Joventut (1985).

Arquitectura

La Torre Ametller és un gran casalici construït entre el 1917 i el 1920,un edifici senyorial inscrit de ple en l'estètica del nou-cents. Combina elements clàssics i manlleus de l'arquitectura popular, com per exemple,el porxo semicircular de l'entrada amb columnes jòniques; la galeria dela cantonada amb arcs de mig punt; les torres mirador amb cobertapiramidal i ampit prominent; esgrafiats a les façanes i a les cantoneres, etc.

En conjunt, representa una obra eclèctica i sumptuosa, sense abandonar l'ideal d'equilibri noucentista.

Per bé que el 1917 van començar les obres de la casa a mans del'arquitecte Josep Sala, després d'una aturada, se'n va fer càrrec l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, que va finalitzar l'obra el 1920.

Un element essencial arquitectònic de la Torre Ametller, i que s'inscriu dins dels preceptes plenament noucentistes, és el gran jardí que envolta la casa, dissenyat per Nicolau Rubió i Tudurí. L'indret combina bosc i jardí i destaca per les seves escales, fonts, conductes d'aigua i murs, així com pel seu disseny laberíntic, en què tots els camins que surten de la casa conflueixen al centre.

Aturada produïda entre el 29 de novembre de 1919 i el 31 de gener de 1920 per la vaga que van fer els obrers pel fet de no haver cobrat el sou durant setmanes.

Autor de 27 llibres sobre caceres africanes i els seus múltiples viatges, novel·les, obres teatrals i contes,a més d'assajos sobre arquitectura i jardineria com El jardí meridional, estudi del seu traçat i plantació. També va escriure més de setanta articles en publicacions espanyoles i estrangeres.