Aquests recs, doncs, van permetre el naixement de la vila i en van facilitar el futur creixement. A poc a poc, els canals d'aigua també es van començar a utilitzar per alimentar els rentadors i, a partir del segle XVIII, com a font d'energia per a les manufactures que s'anaven desenvolupant. Entre aquestes podem recordar les adoberies, dedicades al tractament de pells. Així, a l'actual carrer Migdia, aprofitant l'aigua del Rec Major, s'hi va construir un nou edifici, al costat mateix d'una de les portes de la muralla (el portal de Girona). Un indret estratègic que forma part del centre històric de la ciutat i que estava perfectament comunicat. Actualment, aquesta mateixa fàbrica és ara l'Alberg de Joventut de Banyoles.

Amb el pas del temps, els motors de creixement econòmic van anar canviant. Al segle XX, l'estany ha deixat de ser una font energètica industrial per esdevenir un pol d'atracció turística. D'aquesta manera, a mitjan d'aquest mateix segle, un grup d'empresaris va rehabilitar l'antiga adoberia com a restaurant destinat als turistes que visiten el llac i la ciutat.

Com que es tracta d'un edifici singular, quan el restaurant va tancar, la Generalitat es planteja d'ubicar-hi el Museu Comarcal d'Art Contemporani; però, finalment, l'Ajuntament de Banyoles se l'adjudica en una subhasta per destinar-lo a sala d'exposicions i a l'Escola Municipal de Música. I, de fet, l'edifici no es converteix en Alberg de Joventut fins al 1998. Actualment, continua sent una propietat municipal gestionada per una entitat privada.

En definitiva, amb el decurs dels anys, l'antiga adoberia ha acollit diverses activitats que han comportat petits canvis en la seva estructura. No és estrany, doncs, que presenti una distribució una mica laberíntica -encara que sempre acollidora- i que, per exemple, les escales d'accés a la planta es trobin a l'exterior de la casa. Sigui com sigui, algunes característiques en continuen recordant la funció original, com ara les habitacions de la segona planta, on s'hi veuen els grans finestrals -potser sobre dimensionats per a aquest tipus d'estança- que servien per assecar les pells. A més, les arcades del soterrani, les petites obertures al peu del carrer i les plaques numerades a les columnes expliquen que aquell lloc havia acollit els safareigs de la fàbrica.

Actualment, els recs encara acompanyen la història de Banyoles. Una mostra n'és el procés de recuperació; el primer, el Rec Major -ja descobert que alimentava l'adoberia i el que avui presideix l'entrada de l'alberg.

L'actual alberg està format, en realitat, per tres edificis. En primer lloc, l'antiga fàbrica; en segon terme, la casa dels propietaris; i, finalment, el més nou, que uneix els dos anteriors. A finals del segle XVIII es va construir l'edifici industrial amb pedra de Banyoles1. Tot i haver estat molt reformat a causa dels diferents usos que ha tingut, a la façana principal se'n poden veure alguns dels elements originaris.
La porta d'entrada, situada a la planta baixa, té llinda monolítica i una finestra de llinda a banda i banda.

Les tres finestres de la primera planta són rectangulars, molt allargades i també de llinda. Les tres obertures de la segona planta, on hi havia l'estenedor, són d'arc de mig punt de llosa. Les parts que estructuralment es conserven intactes són l'interior de la planta baixa i el soterrani, amb pilars i voltes amb aresta realitzats amb lloses de travertí. A més a més, es conserven les parets d'un metre de gruix i els mosaics originals del terra de les habitacions més antigues.

1. La "pedra de Banyoles", nom amb què es coneix el travertí, és una pedra que creix quan les sals dissoltes a l'aigua es precipiten a causa de processos bioquímics. El seu creixement és gradual i peraixò diuen que és una pedra "viva".